dijous, 26 de febrer del 2009

Cens d’ocells hivernants a l’Alt Ter (el Ripollès, Osona i la Selva) el gener de 2009

© Nuria Sellarés

El Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter coordina, en col·laboració el Grup de Naturalistes d'Osona (ICHN-IEC), el Grup d’Anellament de Calldetenes - Osona i el GEDENA - Ripollès, el cens d’ocells aquàtics hivernants de la conca mitjana i alta del riu Ter, que agafa el Ripollès, Osona i una part de la Selva, fins a l’embassament del Pasteral. Es tracta d’una iniciativa de voluntariat que es porta a terme des de fa pràcticament vint anys. Els cens, que també es coordina a escala de Catalunya, és alhora d’abast europeu.

Enguany, hi han participat al cens un total de 35 voluntaris i s’ha arribat a censar un total de 5.992 ocells, en uns 180 km de riu repartits en 8 trams de la conca del riu Ter i 11 joques (o ajocadors) de corb marins, làrids i ardeids (un dels quals, però, correspon a la conca del Llobregat).

D’entre tots els ocells observats, destaquen els 476 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), distribuïts en diverses joques (o ajocadors) situades, sobretot, entre els termes de les Masies de Voltregà i Tavertet, vora el riu Ter. És una quantitat important però inferior a les observades els anys 2006 i 2007, amb més de set-cents corb marins. Possiblement aquest descens estigui relacionat amb els controls que pateix aquesta espècie a centreuropa, on és molt mal vista pels pescadors. Entre les observacions de corb marins, cal destacar la d’un exemplar amb una anella de PVC de color groc, anellat a Manlleu el març de 2008 per membres del Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona –que fan un seguiment molt exhaustiu d’aquesta espècie-. Altres exemplars marcats per aquest grup l’any passat han anat a criar al nord d'Europa i s’han detectat, concretament a Dinamarca, Holanda i Alemanya, i han tornat al Ter aquest hivern.

Hi destaquen, també, altres espècies d’ocells aquàtics, com els gavians argentats (Larus michaellis), que se n’han comptabilitzat 1.678 el gener de 2009, seguint la tendència a augmentar iniciada pels volts de 2003, quan s’havia reduït fins a només uns 127 individus. Possiblement això tingui alguna relació amb la gestió dels residus.


Els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) segueixen essent molt abundants, sobretot en trams de riu amb freqüència de vianants i prop d’entorns urbans, possiblement per la sobrealimentació que se’ls ofereix, que mantenen una població entorn del miler d’exemplars (960).


L’agró blanc (Casmerodius albus), en expansió al conjunt d’Europa des de principis de segle, consolida la seva presència a l’Alt Ter amb 9 exemplars detectats –al desembre de 2008 se’n va arribar a comptar 14 només a Manlleu-. Reflecteix una millora en els ambients aquàtics i un respecte per a les seves espècies de fauna. L’esplugabous (Bubulcus ibis) i el bernat pescaire (Ardea cinerea) mantenen poblaments semblants als dels darrers anys (44 i 72 exemplars, respectivament).


Enguany destacaríem, a més a més, l’elevat nombre de lluers (Carduelis spinus) (238) i durbecs (Coccothraustes coccthraustes) (11), entre d’altres ocells fringíl·lids detectats durant el cens, fet que ens informa de la duresa d’aquest hivern al conjunt d’Europa; molts dels ocells hivernants a l’Alt Ter procedeixen del centre, est i nord d’Europa i vénen a la recerca de temperatures més suaus.


Aquest cens ens permet, doncs, conèixer tant l’estat dels ambients aquàtics de l’Alt Ter, en recuperació però encara amb moltes mancances, així com la seva evolució al conjunt d’Europa, fent servir els ocells com a indicadors biològics. També ens és útil per conèixer l’impacte de la gestió dels residus i, a la llarga, el comportament dels ocells enfront del canvi climàtic.


Manlleu, febrer de 2009

Marc Ordeix i Rigo / Núria Sellarès i Oró / Laia Jiménez Saldaña
cerm@mitmanlleu.org

CERM, Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis,

Museu Industrial del Ter.

Passeig del Ter, SN. 08560 Manlleu (Osona).

TEL: 93 851 51 76. FAX: 93 851 27 35.

http://www.mitmanlleu.org



dilluns, 26 de gener del 2009

XIIè cens d'ocells aquàtics hivernants a Girona

© Jordi Vives


El cens d'enguany, coordinat un cop més per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, ha permès tenir una radiografia de les espècies d'ocells aquàtics que passen l'hivern a la comarca.

L'objectiu del cens és quantificar l'abundància de cada espècie d'ocell aquàtic hivern rere hivern, a les mateixes zones, i comparar-la amb anys anteriors. El recompte es realitza al llarg dels principals rius gironins, el Ter des de Salt fins a Celrà, l'Onyar fins a Fornells i el Güell a Girona.

Aquest any s'han detectat menys ànecs collverd del que és habitual -326, molt lluny dels 645 de l'any passat o dels prop de 500 de fa dos anys-, concnentrant-se principalment dins els límits municipals de Salt i Girona, molt probablement pel refugi que hi troben perquè en aquesta àrea no s'hi permet la cacera. L'altra espècie que ha baixat de forma clara és el gavià argentat, que ha passat dels 250 de l'any passat als 147 exemplars aquest hivern. El bernat pescaire i el martinet blanc també disminueixen respecte el 2008, tot i que amb valors similars a anys anteriors. De les espècies han pujat, cal destacar l'agró blanc, que ha passat d'un (o dos individus, com a màxim) que hivernaven a la zona del Congost del Ter, a tres, amb un altre exemplar trobat al sector del Ter a la Pilastra. S'ha comptat un total de fins a 22 blauets diferents, xifra màxima històrica d'aquest bonic ocell que s'alimenta de peixos, i que es troba protegit a tota la Unió Europea. La xivitona, un petit o cell limícola propi de marges de riu amb còdols, també ha fet el seu màxim amb sis individus, al Ter. El cabusset també ha confirmat l'augment que ja es va detectar l'any passat, i aquest any se n'han comptat 10. El becadell, que havia deixat d'aparèixer el 2008, s'ha tornat a detectar aquest hivern, tot i que tan sols se n'han trobat dos exemplars. Del recompte de la plana en destaca l'estol de 140 fredelugues trobat a Campllong, la segona xifra més alta d'aquest ocell, que es troba en declivi a Europa, trobada en algun cens.

Dins del mateix cens també s'ha realitzat el recompte de corbs marins i esplugabous als jócs de Sarrià de Ter i Fontajau. Aquestes dues espècies presenten la particularitat que a l'entrada de fosc es reuneixen en grans estols per dormir, agrupant‑se en uns pocs pollancres de les Ribes del riu Ter a Girona i Sarrià. Aquest comportament només el segueixen fora de la temporada de cria, i és una bona oportunitat per recomptar-los de manera senzilla, mentre van arribant als seus jócs, que mantenen any rere any als mateixos arbres, o molt a prop. Aquest recompte s'ha dut a terme de manera ininterrompuda cada hivern des de fa dotze anys. El jóc d'esplugabous es situa als arbres de davant del prat de Fontajau, i aquest any s'hi han comptat 886 exemplars d'aquesta espècie. És una xifra sensiblement més baixa que en anys anteriors, atès que des de fa tres anys se n'hi comptava aproximadament un miler, i des de l'any 1999 al 2002 la xifra havia sobrepassat sempre els 1500 individu s. Els intercanvis d'esplugabous amb altres jócs de les comarques gironines (a l'estany de Sils, a l'Empordà o a Banyoles, per posar alguns exemples) podria ser una explicació d'aquestes variacions. A banda d'esplugabous, en aquest ajocadors s'hi ha comptat també 11 martinets blancs i 22 gralles, espècie que trobem a la ciutat i que malgrat no ser aquàtica, aprofita aquest espai de ribera per refugiar-se. D'altra banda, els corbs marins s'agrupen en uns quants pollancres de les ribes del Ter a Sarrià, més amunt de l'Illa del Ter, i aquest any se n'hi ha comptat un màxim de 92 exemplars. Això suposa un increment important respecte el 2008, quan se'n van comptar només 58 (un mínim històric). Tenint en compte que hi pot haver moltes causes en aquestes diferències entre hiverns, el nivell de l'aigua podria ser un factor important per aquest ocell, que s'alimenta de peixos que captura capbussant-se. L'any passat els nivells eren realment molt baixos (a causa del transvasament d'a igua del Ter cap a Barcelona combinat amb la manca de pluges), i l'augment de la profunditat del riu aquest any podria haver fet que més corb marins poguessin alimentar-s'hi.

Finalment, l'Ateneu vol donar les gràcies a tots els voluntaris que han col·laborat en el cens i també als nens i nenes de l'Estol, l'esplai juvenil de l'Ateneu, que han participat del recompte als jócs i han après a identificar aquestes espècies tot ajudant els naturalistes més experimentats en el seu recompte.

dimecres, 21 de gener del 2009

15.692 gavians a les Illes Medes, rècord dels censos hivernals


Gavians a la Meda Xica. 15.1.2009 © Ricard Gutiérrez

Quinze-mil sis-cents noranta-dos gavians de potes grogues Larus michahellis van ser censats el passat dia 15.1.2009 a les Illes Medes. És el resultat més alt registrat els darrers anys, quan s’està experimentant un cert increment d’efectius, dels gairebé 12.000 del 2005 als ben bé 16.000 del 2009. En el mateix cens es va censar el dormidor de corbmarí gros Phalacrocorax carbo situat a la Meda Gran i que va registrar 160 exemplars, dins la tònica oscil·latòria dels darrers anys.



A banda d’aquestes espècies es va detectar un total d’onze corbmarins emplomallats mediterranis Phalacrocorax aristotelis desmarestii, taxon amenaçat d’extinció a Catalunya i el qual manté a les Medes una de les seves principals localitats de cria. Justament, essent una espècie de nidificació primerenca, va sobtar trobar-hi set parelles de corbmarí emplomallat ja al niu dins les illes: dos al Cavall Bernat, tres a la Meda Xica i dos a la Meda Gran. Set parelles és un resultat força superior a les dues que el gener de 2008 ja estaven niant a la mateixa localitat
(dades pròpies), pel que podríem parlar d’un inici de la temporada de cria una mica avançat a Medes.


El cens es fa recorrent amb barca les illes abans de l’arribada del gruix d’exemplars al dormidor (fins a les 16:30 hores: 76 corbmarins grossos, 4061 gavians i 10 corbmarins emplomallats) i després anotant contínuament les entrades d’animals a les illes.


dimecres, 14 de gener del 2009

Limnos realitza el XV cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany de l’any 2009


Les fotges i els ànecs collverds, les espècies aquàtiques més abundants de l’Estany com cada any, deixant de banda els gavians i les gavines. Els gavians augmenten respecte l’any 2008, però no assoleixen les xifres elevades del més de novembre.


Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar en aquest blog.



Foto: © http://www.limnos.org


Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001. Al riu Fluvià es fa un cens des de la resclosa de Serinyà fins a Fares, ja a la Garrotxa; i a l’Estany s’inclouen les zones de l’entorn del mateix estany i el Pla de Martís. Aquest any el cens s’ha realitzat especialment durant el cap de setmana del 10 i 11 de gener, tot i que s’han recollit totes les dades interessants fins el 20 de gener (algunes encara pendents d’actualitzar).


Estany de Banyoles


Com en anteriors edicions s’ha seguit amb una tendència amb continuïtat marcada, tot i que l’hivern especialment fred feia pensar que potser es veurien més ocells per l’arribada de més individus europeus. La majoria d’espècies mantenen valors similars a altres anys el que fa pensar en l’estabilitat. La disminució d’ànecs collverds (109 al 2009 per 147 el 2008) es pot atribuir a la mala època de cria de l’espècie aquest any, molt sec i amb poca aigua per l’entorn de l’Estany, però amb valors similars als anys 2006-07, i és que la població anual de collverds oscil·la entre els 100 i 150 exemplars. Una de les dades més destacades de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres baixes, no tant com el 2008 (700 exemplars) sinó que gairebé han arribat als 1000 exemplars, però lluny dels gairebé 2500 gavians que hi havia a l’Estany aquest passat setembre. Normalment la població anual de gavians oscil·la entre els 1000 i els 2500 exemplars, i els mesos amb més presència son de l’agost al novembre.


La fotja és una mena de polla d’aigua amb el bec blanc que es capbussa menjant les algues del fons de l’Estany. La gran proliferació d’aquestes algues des de fa uns anys fa que l’espècie segueixi un augment progressiu des dels 30 exemplars de 2002 als 301 d’enguany, similar a l’any 2008. El cens ha estat satisfactori també pel nombre de morells cap-roig, una mena d’ànec capbussador també en augment que ha passat de tenir entre 2 i 6 exemplars el període 2000-2005 fins als 16 exemplars d’aquest 2009, i per la xifra de 158 fredelugues al Pla de Martís, un dels més alts dels últims anys. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, les polles d’aigua, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència de 10 individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una de les dues oques egípcies que ja hi havien el 2008, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.


Illa de Fares del riu Fluvià


Paral·lelament també s’han fet censos al riu Fluvià, a l’Illa de Fares, on s’han comptabilitzat un dormidor de 128 corb marí gros, un ocell gran que podem veure per l’Estany i el Fluvià capbussant-se per menjar peixos de l’aigua, i també quatre agró blanc, espècie d’interès. Cal mencionar també que durant el cens del riu es van poder veure una llúdriga a Martís i 3 a l’Illa de Fares. Els resultats complets dels últims anys es poden consultar també a www.limnos.org.


Cens de l’Estany de Banyoles i riu Fluvià 10 al 20.1.2009

Nom comú

Nom llatí

ESTANY DE BANYOLES

Riu Fluvià

Corb marí gros

Phalacrocorax carbo

6 (de dia a l’estany, de nit són dels 128 del Fluvià)

128

Cabusset

Tachybaptus ruficollis


5

Agró blanc

Casmerodius alba


4

Bernat pescaire

Ardea cinerea

5

4

Ànec collverd

Anas platyrhynchos

109

74

Morell caproig

Aythya ferina

16


Fotja

Fulica atra

301


Polla d'aigua

Gallinula chloropus

21

6

Fredeluga

Vanellus vanellus

158


Becadell comú

Gallinago gallinago

3


Gavina vulgar

Larus ridibundus

140


Gavià fosc

Larus fuscus

3


Gavià argentat

Larus michahellis

968


Altres espècies




Aligot comú

Buteo buteo

1

1

Xoriguer

Falco tinnunculus


1

Blauet

Alcedo atthis

2

2

Total


1507

230



Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental. En aquesta ocasió han participat 15 persones en el total dels dos censos.


També s’ha de destacar que durant el cens es pot comprovar la dificultat de la fauna per viure a l’Estany de Banyoles, doncs, a partir de les 10 del matí de diumenge la música al Parc de la Draga estava a tot volum i es sentia des de tot l’Estany d’una manera exagerada. Segurament fent les coses d’una altra manera es podrien fer compatibles les competicions esportives, com el cros de la Draga, i el respecte per la natura.


Pla de l'Estany, 20 de gener de 2009


LIMNOS-Ecologistes de Catalunya

Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany-

www.limnos.org

limnos@limnos.org

diumenge, 11 de gener del 2009

Primers resultats: Cap de Creus, Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols


El dia 9.1.2009 s'ha censat les localitats de Cala Giverola i Tossa de Mar, a La Selva (R.Gutiérrez). A la primera destacaren 1810 Larus michahellis, 9 Larus ridibundus i 3 Morus bassanus. A Tossa de Mar, 432 Larus michahellis, 128 Larus ridibundus, 4 Phalacrocorax carbo, 2 Puffinus mauretanicus i 1 Morus bassanus.



Per la seva banda Ponç Feliu informa de l'inici del cens del Parc Natural del Cap de Creus els dies 10 i 11.1.2009, en el que s'han recollit les segones a quarta cites de remenarocs al Parc Natural (a la foto, un exemplar als Brancs, Roses ©Ponç Feliu). Les xifres que ens avancen són força interessants, tot i no ser les definitives de tot el Parc:

Dissabte 10 de gener, Punta de Cap de Creus (un total de 6 hores)
Observadors: Jordi Vives, Pau Calero, Salvador Oliu i Ponç Feliu) (+ la primera hora Enric Muñoz i Manel Barrios)

P.yelkouan: 1824
P.mauretanicus: 56
Puffinus sp.: 151
M.bassanus: 87
F.tinnunculus: 2
S.skua: 1
R.tridactyla: 8 (2 j.)
S.sandvicensis: 7
A.torda: 5
P.carbo: 15
P.aristotelis: 1
L.melanocephalus: 5 (4 j.)
L.ridibundus: 8

Diumenge dia 11 de gener, cens de tot el litoral del parc amb Zodiac
Observadors: Aleix Comas, Jordi Vives, Lluís Masblanch i Ponç Feliu)

A.interpres: 5 a l'Illa Messina (3er registre pel PNCC)
A.interpres 1 als Brancs (4rt registre pel PNCC)
L.michahellis: 2196
L.ridibundus: 206
P.carbo: 141
M.bassanus: 8
P.aristotelis: 2 nius ocupats (covant). Total 19 exs. dels quals 9 adults!
P.yelkouan: 14
Puffinus sp. 130
L. fuscus: 2
S.sandvicensis: 4

Carlos Álvarez Cros també informa de la realització del cens de la zona de Sant Feliu de Guíxols - Platja d'Aro el 10.1.2009 on també hi ha hagut un volum molt important de Puffinus yelkouan amb 1500 exemplars.

dijous, 8 de gener del 2009

Comença el cens d'ocells hivernants


Pantà de Suquets de Baix, Segrià, amb un interessant dormidor hivernal de corbmarins © Ricard Gutiérrez


A partir de demà mateix ja estem en dates de cens i es poden començar a efectuar els recomptes d'ocells aquàtics i marins hivernants a Catalunya. Penseu que, a banda dels resultats coordinats de làrids i corbmarins, també enguany com els dos anteriors, el cens servirà per fornir l'Atlas dels Ocells hivernants a Catalunya.

En aquest sentit, Jaume Bonfil [JAUME.BONFILS ARROVA gencat.cat], el coordinador per Lleida ens comunica que el cens es farà el dia 16 i 17 de gener i que encara necessiten voluntaris per cobrir les zones de cens, particularment les de la plana. Si esteu interessats en col·laborar-hi, envieu-li un correu electrònic (canvieu la paraula arrova per @ a dalt)

Una bona ocasió per veure zones plagades d'ocells que aquests dies acullen fins i tot un pelicà.

I per comparar a continuació, en aquesta imatge, teniu la taula dels resultats del cens hivernal del 2008 per províncies (cliqueu per ampliar-la).

Salut i bon cens