Cens Hivernal d'Ocells Aquatics i Marins

Comença el cens hivernal 2012

2012-01-10T14:34:00.000-08:00

El període del 10 al 20 de gener de cada any es considera com el de dates centrals de realització del cens hivernal d'ocells aquàtics i marins a Catalunya. Quan encara ens falta alguna dada per rebre del gener de 2011 i per tant manca quadrar l'excel definitiu del cens anterior, ja estem involucrats altre cop amb la realització del cens 2012.

Previsions i primers resultats

Tot sembla indicar que aquest cens serà notable per la quantitat d'espècies poc freqüents. Als Aiguamolls de l'Empordà ja fa dies que hi ha 2 oques rialleres grosses, mentre que als arrossars de Pals ha tornat a aparèixer un altre hivern més la fredeluga gregària ahir dia 9 en el decurs del cens de limícoles (vegeu frontera.cat per a més detalls). Al Delta del Llobregat hi ha una parella de morells xocolaters i hi havia fins no fa gaire una grua. I al delta de l'Ebre s'hi apleguen ànecs cap-blancs, morells d'ulls grocs i buixots i algun cabussó orellut. A Lleida, a més, hi ha el morell de collar que porta tres temporades entre nosaltres.

Quant als resultats 'regulars', el cens del massís del Garraf (Costes del Garraf, localitat B-33) a donat com a certa novetat la presència de 3 adults de gavina corsa i la baixa quantitat de gavians argentats al dormidor, antigament de fins a 12-14.000 exemplars, de Port Ginesta: un total de 75 exemplars han dormit al Garraf el dia 10.1.2012. La variació tan acusada es deu al tancament de l'abocador de la vall de Joan, al Garraf, ja fa uns anys que va 'tancar l'aixeta' de l'aliment per a aquesta espècie. Durant tota la setmana seguiran els censos programats en diferents punts de la costa. El cens de la plana de Lleida es retarda per tal d'evitar les boires previstes vist el temps anticiclònic regnant.

Larus audouinii. Ad. Aiguadolç, Sitges, 10.1.2012 © Ricard Gutiérrez

Resultats oficials del cens hivernal de 2010

2011-03-23T04:01:00.000-07:00

Ja està disponible el pdf del cens hivernal de gener de 2010. Pesa 1,3 Mb i el rebreu via el vostre coordinador local. Altrament el podeu demanar per email al Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya.

Us adjuntem en diferents posts els continguts més rellevants dels resultats.

Coordinador general: Ricard Gutiérrez (rgutierrez@gencat.cat)

Coordinadors territorials:

PERE XAVIER ALBORNÀ
CARLOS ÁLVAREZ CROS
PERE AYMERICH
AGNÈS BATLLE
JOSEP BASSETS
JAUME BONFIL
ANTONI BORRÀS
DANIEL BURGAS
ALBERT CAMA
JORDI CERDEIRA
ORIOL CLARABUCH
PONÇ FELIU
CARLES FEO
JOSEP GARCIA
RICARD GUTIERREZ
XAVIER IDÍGORA
PERE JOSEP JIMÉNEZ
XAVIER LARRUY
RAMON MARTÍNEZ-VIDAL
JOAN NASPLEDA
MARC ORDEIX
VITTORIO PEDROCCHI
ALBERT RUHI
JORDI RUIZ-OLMO
JORDI SALA
FRANCESC XAVIER SANTAEUFEMIA
ALBERT VÁZQUEZ DE LUCA
JOAN VENTURA
FRANCESC VIDAL

Organitzat per:

Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Generalitat de Catalunya.

Amb la col·laboració de:

Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, Ateneu Naturalista de Girona, Egrell, Gruyp Bages d’Anellament, Grup de Natura Freixe, Grup de Naturalistes d’Osona, GEDENA – Ripollès, Museu de la Mediterrània, LIMNOS, SEO-BirdLife, Zoo de Barcelona, el cos d’agents rurals de la Generalitat de Catalunya i els espais naturals de protecció especial de Catalunya.

Citació: Gutiérrez, R. (ed) 2011. Cens Internacional d’ocells aquàtics i marins hivernants a Catalunya de gener de 2010. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. Informe inèdit.

INTRODUCCIÓ

Des dels anys seixanta del segle XX a Europa i a uns pocs països de l’Àfrica i de l’Àsia es fan censos d’ocells aquàtics. Aquests recomptes s’han estès de forma generalitzada a tot arreu i avui dia els resultats que es generen a Catalunya són coordinats amb més de 100 països que en total censem més de 30 milions d’ocells cada any per tot el món.

Perquè cal censar els ocells aquàtics i marins?. Hi ha diferents raons, algunes derivades de la necessitat d’avaluar el volum i característiques del contingent d’ocells que passen l’hivern a les nostres contrades i contribuir-hi al coneixement de l’evolució del tamany total de les diferents espècies. Altres poden ser lligades al coneixement de l’evolució i característiques de la fauna que hiverna a cadascuna de les localitats on es fa el cens ja que cadascuna d’aquestes presenta particularitats ecològiques que l’associen a un determinat hàbitat més o menys present o gestionat en les zones on es troben els ocells. Així ha estat comparada la informació que genera el cens hivernal amb la d’una anàlisi de sang on els diferents paràmetres mesurats poden donar pautes sobre l’estat de salut del pacient i en aquest cas els resultats del cens ens poden parlar de les característiques ecològiques de la zona on són.

Tot i que a ningú se li escapa la inicial relació d’aquests censos amb la necessitat de comptar les espècies cinegètiques per després estudiar-ne l’evolució dels contingents, a nivell global, els resultats del cens del cens hivernal internacional d’ocells aquàtics han estat emprats per a la designació de gairebé la meitat de les 1369 zones Ramsar que hi ha en 138 països signataris d’aquesta convenció. Així mateix aquestes informacions han estat útils per a l’establiment de la xarxa d’àrees importants per als ocells (IBAs) i en conseqüència de la xarxa natura 2000 a Europa. Tota aquesta informació és considerada oficial i serveix per a l’establiment de programes d’actuació, avaluació d’espècies cinegètiques i protegides, a activitats com el llibre vermell de l’UICN o a la prevenció de la grip aviar. Es tracta en el cas de Catalunya d’un projecte únic on es combinen els esforços de l’administració, ONGs i voluntaris per a produir uns resultats públics i oficials que després serviran de base per a importants projectes com els esmentats o aquest propi atles dels ocells hivernants.

El present recull exposa els resultats del cens hivernal d’ocells aquàtics i marins a Catalunya el gener de 2010.

METODOLOGIA

Espècies censades

Tradicionalment les espècies censades han estat els ànecs i similar i limícoles acompanyats d’ardeides i corbmarins i segons on làrids (e.g. Tellería 1987). No obstant això els darrers vint anys s’ha anat mirant d’incorporar altres grups també d’ocells aquàtics o lligats al medi aquàtic. Fins i tot espècies no estrictament aquàtiques però presents a les zones de cens com rapinyaires diürnes (i secundàriament nocturnes) amb un valor més de tipus relatiu (e.g. Gutiérrez 1994). D’acord amb el grup que es considera, els resultats associats al mètode de mostreig són més acurats i representatius del valor total absolut. En altres el que s’obté és un mostreig amb valor més aviat relatiu, útil per a comparacions interanuals aplicant la mateixa metodologia (taula 1).

Familia/grup Tipologia cens Horari Qualitat

Anàtidae Cens absolut Diürn ***

Gaviidae Cens absolut Diürn **

Podicipedidae Cens absolut Diürn ***

Procellariidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Hydrobatidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Sulidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Phalacrocoracidae Dormidors Vespertí ***

Ardeidae ⁽¹⁾ Dormidors Vespertí ***

⁽¹⁾(Bernat Pescaire) Cens absolut Diürn **

Ciconidae Cens absolut Diürn ***

Capó reial Dormidors Vespertí ***

Phoenicopteridae Cens absolut Diürn ***

Accipitridae⁽²⁾ Cens absolut de valor interanual Diürn *

⁽²⁾(Arpelles) Dormidors Vespertí ***

Pandionidae Cens absolut Diürn ***

Falconidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Rallidae⁽³⁾ Cens absolut de valor interanual Diürn *

⁽³⁾(Fotges) Cens absolut Diürn ***

Gruidae Cens absolut Diürn ***

Haematopodidae Cens absolut Diürn ***

Recurvirostridae Cens absolut Diürn ***

Burhinidae Cens absolut Diürn *

Charadriidae⁽⁴⁾ Cens absolut Diürn ***

⁽⁴⁾Fredaluga, daurades Cens absolut Diürn **

Scolopacidae Cens absolut Diürn ***

Stercorariidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Laridae Dormidors Vespertí ***

Sternidae Cens absolut Diürn **

Alcidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Strigidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Blauet Cens absolut de valor interanual Diürn *

Cotxa blava Cens absolut de valor interanual Diürn *

Rossinyol bord Cens absolut de valor interanual Diürn *

Trist Cens absolut de valor interanual Diürn *

Boscarla mostatxuda Cens absolut de valor interanual Diürn *

Teixidor Cens absolut de valor interanual Diürn *

Repicatalons Dormidors Vespertí *

Taula 1

Famílies i espècies censades durant el cens hivernal d’ocells aquàtics i marins de gener a Catalunya.

Font: elaboració pròpia. Qualitat indica en un valor d’1 a 3 la representativitat dels resultats del cens respecte del total absolut present en les zones cobertes pel mostreig.

Objectius i mètode de cens

Els objectius del cens hivernal són determinar de forma el més acurada possible (veure taula 1) la població hivernal, en termes absoluts, dels ocells de les diferents famílies associades a les localitats censades. D’aquestes espècies no es demanen sovint dades addicionals de l’estil de classes d’edat o proporcions de sexes excepte en casos especials com alguns censos coordinats de corbmarí gros on s’ha fet un mostreig d’edats dels exemplars. Les dades recollides són essencialment numèriques associades al lloc on s’efectua el cens. La precisió dels resultats, sempre de caràcter numèric, ve associada a la tipologia de cens efectuat (veure taula 1) si bé sempre s’han d’entendre els resultats com a mínims i associats a les zones censades.

En general els resultats obtinguts pel cens hivernal d’ocells són de caràcter absolut bé obtinguts per un mètode de recompte directe i ‘escombrat’ de les zones assignades o bé per recompte d’exemplars en dormidors, cas dels corbmarins, majoria d’ardeides o gavines per exemple. El fet que s’empri un o altre sistema ve relacionat amb la facilitat del recompte tant per les característiques de l’espècie com del lloc a censar i la reducció dels errors associats al mateix mirant que els resultats obtinguts s’acostin al màxim al que es considera número real existent. En casos particulars com ara la gavina riallera al delta de l’Ebre que s’aplega en dormidors però que són extraordinàriament amplis en extensió i nombre d’exemplars fins el moment s’ha emprat un sistema basat en la seva detecció diürna en arrossars mitjançant un cens coordinat que requereix d’un gran esforç humà i material. En aquest sentit s’està assajant l’aplicació del que seria un mostratge estratificat en el mateix àmbit que mitjançant el programari Distance permetés ajustar la població censada a la real minimitzant l’esforç emprat.

D’algunes espècies es recullen dades absolutes (exemplars observats durant el dia de cens a la localitat seleccionada) però que per les particularitats bé de l’espècie (amagadissa, pelàgica...), de l’hàbitat (canyissars densos, mar obert) o de la poca representativitat de les localitats censades sobre el total de l’àrea de distribució de l’espècie (per exemple ocells no estrictament associats a les zones de cens sinó de més àmplia distribució) tenen un valor relatiu útil per a la comparació interanual entre zones o àrees censades sempre tenint en compte la intensitat de mostreig (e,g, Gutiérrez 1988, Gutiérrez 1994).

Els materials necessaris per al cens d’ocells aquàtics són senzills i comprenen el material òptic imprescindible (prismàtics i molt sovint telescopi, a la vegada que cartografia del lloc a censar i material per prendre notes, sigui manual o electrònic (enregistradors de veu, útils per a grans censos com alguns dormidors de gavines on els animals arriben en grans lots i molt freqüentment). Conegudes unes mínimes habilitats d’identificació de les espècies, altres estris com un GPS o comptador manual poden facilitar la tasca que habitualment es realitza en grups de mínim dues persones que es tornen una mirant i l’altra anotant les dades recollides.

Els mètodes de cens depenen de molts factors com ara les espècies en concret i com s’han de censar (taula 1), el tamany del lloc que farà requerir més o menys esforç humà, l’accessibilitat del mateix i els llocs de cens per veure els ocells, el temps disponible per fer el cens i la climatologia que el permeti fer en millor o pitjors condicions; el volum de personal disponible i l’equip que disposem (e.g. Telleria 1986, Bibby et al 1992, Delany 2005). Així per exemple, zones com el delta de l’Ebre requereixen d’entre una i dues setmanes per completar el cens. D’altres àrees menors es poden fer en poques hores i per un grup reduït, a vegades un sol, observador.

El coneixement previ de la zona a censar és essencial atesa la necessària minimització dels errors associats al recompte i és per això que a Catalunya es compta amb un seguit de coordinadores i coordinadors locals ben coneixedors de la manera més eficient de detectar les poblacions d’ocells d’una localitat.

Cobertura

El 2010 es van censar un total de 141 localitats (128 en 2009), 54 d’elles a les comarques de Barcelona (51 en 2009), 28 a les de Girona (22 en 2009), 45 a les de Lleida (41 en 2009) i 14 a les de Tarragona (igual que el 2009), taula 2.

Barcelona	54
Girona	28
Lleida	45
Tarragona	14
TOTAL	141

Taula 2

Nombre de zones censades per demarcació el gener de 2010.

S’han censat totes les localitats de Catalunya excepte vuit: Val d’Aran, Terra Alta, Priorat, Alt Camp, Urgell, Segarra i Anoia, totes sense grans àrees d’atracció per a la fauna aquàtica (figura 1).

Novetats quant el 2010 per demarcacions són les següents:

Es van recuperar en relació a censos anteriors les localitats B-4 i B-47 al Bages. Les costes del Garraf (localitat B-33, ara incloent-hi el tram litoral fins Les Botigues de Sitges que acollia un dormidor de làrids fins el fins 2005 i era assignada al Delta del Llobregat) també va ser censada. A diferència d’anys anteriors, les localitats B-67 Badalona - Montgat no es va fer. El Vallès Oriental està en procès de reorganització de les localitats, fent-les actualment en base a les conques dels rius, les basses a part. Per aquest motiu, les antigues localitats B-60 Bassa de la Cobega o B-61 i B-14 no s'han fet.

A les comarques de Girona, el dormidor de Colomers també s’ha efectuat el 2010. La badia de Palamós i les illes Formigues també s’han censat amb el nou coordinador, Xavier Idígora. Arran dels treballs relatius a l’atlas dels ocells de Catalunya a l’hivern es va descobrir un dormidor rellevant de gavines rialleres entre Canyelles i Lloret de Mar, a la Selva, que s’ha incorporat com a nova localitat al cens. D’altra banda, dues localitats tradicionals de l’Alt Empordà, Gi-20 i Gi3-1 (Pont de Molins i Platges i port de Roses) s’han tornat a fer. A més, s’incorporen quatre localitats noves a la Garrotxa, coordinades per Joan Naspleda i l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa. Quant a incidències, els Estanyols del Mas Margall van restar gairebé secs, i no es va detectar cap au aquàtica.

A les comarques de Lleida, la Cerdanya també és incorporada (malgrat la codificació de les localitats que comencen per Gi) al resum de les comarques de ponent.

No hi ha variacions significatives a les comarques de Tarragona.

Observadors

Han participat en el cens 341 observadors (323 el 2009). D’aquests, el 73.31% (61,61% el 2009) només va fer una localitat i un 14.37% dues (26,01% el 2009), fet que ens mostra l’especialització requerida en el coneixement del territori. El 91,20% dels autors va fer entre una i tres localitats i només 22 van fer més de cinc, amb un màxim de 14 localitats el grup del Bages (figura 2). Els autors són tant membres de l’administració (agents rurals, personal d’espais naturals,...), voluntaris d’ONGs o personal a títol particular. Als annexos figura un llistat dels 341 autors amb les zones visitades per cadascun d’ells.

Figura 2

Nombre de localitats censades per autor: 250 autors van censar-ne una, 49 dos, 12 tres i 6 quatre. Quantitats inferiors van censar més localitats fins un grup de sis que van visitar-hi 14 localitats.

Els 341 observadors han estat organitzats per 29 coordinadors territorials responsables de l’organització i disseny del mostratge en una o més localitats. Un llistat dels coordinadors i zones sota la seva responsabilitat apareix a l’annex.

RESULTATS GENERALS

Als annexos es troben els resultats per espècies de tot Catalunya i per províncies. En total es van detectar 129 espècies lligades al medi aquàtic en el cens (taula 3)

Ànatides (Anatidae)	22
Calàbries (Gaviidae)	3
Ocells marins no làrids (no gavines o similars)	7
Cabussons (Podicipedidae)	4
Martinets i bernats (Ardeidae)	9
Altres Ciconiformes i similars (cigonyes, becs planers,..) capons,flamencs…)	6
Fotges i altres ràl·lids (Rallidae)	5
Rapinyaires diürnes associades a zones humides	14
Rapinyaires nocturnes associades a zones humides	1
Limícoles (Charadriiformes)	32
Gavines (Laridae)	10
Xatracs i fumarells (Sternidae)	3
Ocells passeriformes (o propers) lligats al medi aquàtic
TOTAL	129

Taula 3

Nombre d’espècies censades per grups i/o famílies

El 2010 es van censar un total de 474.515 ocells aquàtics i marins, dels quals 33.776 a Barcelona, 72.970 a Girona, 26.480 a Lleida i 341.289 a Tarragona (vegeu taules). Cal tenir en compte que no es van censar els gavians argentats de potes grogues al delta de l’Ebre (avaluats però en 10.000-15.000 exemplars) i que el cens de gavines rialleres d’aquesta zona, que sí figura, amb 50.000 exemplars, respon a una estimació mitjançant un mètode de cens indirecte amb transecte amb vehicle.

D’entre el grup de les anàtides (6.206 B, 9.960 Gi, 7.013 L i 127.334 T, total 150.513 exemplars -126.867 el 2009-), destaca el la rellevància de les tres espècies majoritàries d’ànecs de superfície: coll-verd (Anas platyrhynchos), 67.303 exemplars, 44,72% del total; xarxet comú (Anas crecca), 33.443, 22.25% del total i cullerot (Anas clypeata), 31.948, 22.23% del total. Les tres espècies acumulen un 88,2% del total d’ànecs hivernants catalans. La resta de 19 espècies només acumulen el 11,8% restant (figura 3).

Figura 3

Nombre d’ànecs (n censat i %) de les espècies més abundants detectades el gener de 2010 a Catalunya.

Les ardeides (2.151 B, 2.344 Gi, 3.526 L i 12.432 T, total 20.453 exemplars, 17.772 el 2009), tenen a l’esplugabous (Bubulcus ibis) com a espècie més abundant (10.225 exemplars).

Quant als limícoles (4.276 B, 20.142 Gi, 6.034 L i 67.234 T, total 97.686 exemplars, 91.186 el 2009), tenen com ve essent habitualment a la fredaluga (Vanellus vanellus) , 40.255 exemplars i al territ variant (Calidris alpina) 34.847 exemplars com les espècies més abundants.

Ricard Gutiérrez

Referències

Bibby, C.J.; Burgess, N.D. & Hill, D.A. 1992. Bird Census Techniques. Academic Press. London.

Delany. S.2005 Guidelines for participants in the International Waterbird Census (IWC). Wetlands International. Wageningen.

Gutiérrez, R. 1988. Resultats del cens hivernal d’aus aquàtiques i marines al delta del Llobregat. Gener de 1987. La Sentiu, 13: 11-18.

Gutiérrez, R. 1994. Resultats del cens hivernal d’aus aquàtiques, marines, rapinyaires i passeriformes d’aiguamoll del delta del Llobregat de gener de 1993 (16.1.1993). Spartina, 1: 37:44.

Tellería, J.L.1986 Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Ed.Raíces. Madrid

Tellería, J.L. (ed.) 1987, Invernada de Aves en la Península Ibérica.Monografias de la SEO, 1. SEO-BirdLife. Madrid.

Illes Medes 2011: cens hivernal i nidificant a la vegada!

2011-01-13T12:54:00.000-08:00

Illes Medes 11.1.11 © Ricard Gutiérrez

El cens efectuat el dia 11.1.11 a les Illes Medes ha permès censar les poblacions hivernants de gavià de potes grogues (Larus michahellis), de gavina riallera (L.ridibundus) a l'entorn de les illes i port de l'Estartit i dels dos corbmarins, gros i emplomallat, a les illes, altres ocells marins a banda.

Censant la Coetera, Meda Gran 11.1.11 © Ricard Gutiérrez

Si bé el resultat definitiu del cens de làrids està per verificar, ronda les 12-13.000 gavians, el que suposaria un moderat descens des del 2010 per situar-se en nombres similars a anys anteriors.

Corbmarins grossos al Guix, Meda Gran 11.1.11 © Ricard Gutiérrez

Quant als corbmarins grossos el nombre detectat va ser de 108 i a les illes hi havia un total de 23 corbmarins emplomallats. El que destaca del dia va ser que al menys deu parelles de corbmarí emplomallat estaven ja covant als seus respectius nius (4 a la Meda Gran, 4 a la Xica -un d'ells nou d'enguany-, i dos al Cavall Bernat). Cal recordar que la població catalana volta les 40 parelles pel que aquesta concentració de Medes és la més significativa del territori.

Niu de corbmarí emplomallat ocupat, Cavall bernat 11.1.11 © Ricard Gutiérrez

El cens hivernal de Medes també va produir 175 Larus ridibundus, 1 Sterna sandvicensis, 288 Puffinus yelkouan, 4 Anas platythynchos, 1 Falco peregrinus i 10 Numenius arquata en moviment cap el nord damunt la Meda gran a les 16:45.

Observadors: Àlex Lorente, Carolina Garcia, Ricard Gutiérrez

En marxa el cens hivernal 2011

2011-01-13T12:52:00.000-08:00

Ja s'està fent el cens hivernal 2011. Són moltes les zones on fins el 20.1 es censaran ardeides, anàtides, gavines, ocells marins... Algunes com ara Sils, part del Llobregat, part del Tarragonès o gairebé tot el Baix Ter ja estan fetes. En el bloc anirem avançant alguns dels resultats més interessants trobats.

Resultats Gener 2010 ja a mitges

2010-12-04T01:09:00.000-08:00

Després de que es rebessin fa uns dies els darrers resultats que mancaven, procedents de la Catalunya central, els resultats del cens 2010 ja estan gairebé enllestits. Els totals de les comarques de Tarragona i Lleida són ja definitius i inclouen els censos de làrids de Cambrils i Tarragona així com una representació molt acurada del panorama de les terres de ponent.

Com a fet inesperat, l'aparició d'un àguila cridanera (Aquila clanga) al cens hivernal del Delta de l'Ebre.Va ser un ocell que no va restar gaires hores a la zona però.

Anirem introduint aquests resultats i els de les comarques que resten els propers dies.

Nou dormidor de gavines a Lloret de Mar - Cala Canyelles

2010-01-29T04:14:00.000-08:00

Larus ridibundus et al, platja de Lloret de Mar. 18.1.2010 © Ricard Gutiérrez

Mostra un mapa més gran

Durant els treballs de cens d'ocells marins per a l'atles dels ocells de Catalunya a l'hivern vàrem descobrir un dormidor majoritàriament de gavines rialleres al davant de Cala Canyelles, entre Lloret de Mar i Tossa de Mar.

El 18.1.2010 es va tornar a censar el litoral de la Selva, entre Cala Giverola i Blanes, amb especial atenció a les conegudes localitats de Cala Giverola, Tossa de Mar i també aquesta de Canyelles - Blanes.

Es va tornar a localitzar importants concentracions de gavines de tres espècies: 3 Larus fuscus, 886 Larus michahellis i 5170 Larus ridibundus (Ricard Gutiérrez). Aquestes quantitats de làrids, ben visibles a la costa i platges de la zona no únicament han cridat la nostra atenció sinó que també han aparegut en forma de fotografies enviades per televidents al programa Espai Terra de TV3.

Grups de larids a la platja de Lloret de Mar. 18.1.2010 © Ricard Gutiérrez

Les fredelugues, els esplugabous i les cigonyes novetats més destacades del XVI cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany de l’any 2010

2010-01-21T05:08:00.000-08:00

PLA DE L'ESTANY - GARROTXA
Gi-09 i Gi-10

Les fredelugues arriben amb el fred a centenars i es recupera un dormidor d’esplugabous, són els fets a destacar com a dada més curiosa. També cal anomenar les dues cigonyes que romanen a la zona de la Puda. Per la resta d’espècies es mantenen els valors habituals de les espècies comunes de l’Estany. Els gavians augmenten lleugerament respecte l’any 2008 i 2009, però no assoleixen les xifres elevades d’anys anteriors.

Fredelugues al Pla de Martís
© Limnos

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar en aquest bloc.

Mètodes

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001. Al riu Fluvià es fa un cens des de la resclosa de Serinyà fins a Fares, ja a la Garrotxa (aquest any coordinat amb l’Associació de Naturalistes de la Garrotxa); i a l’Estany s’inclouen les zones de l’entorn del mateix Estany i el Pla de Martís. Aquest any el cens s’ha realitzat diumenge 10 de gener a l’Estany i dissabte 16 al Fluvià, tot i que s’han recollit totes les dades interessants fins el 20 de gener (algunes encara pendents d’actualitzar).

Resultats

Resultats provisionals del cens 2010 al Pla de l'Estany i Garrotxa (parcial)

Com en anteriors edicions s’ha seguit amb una tendència amb continuïtat marcada en la majoria d’espècies, tot i que l’hivern especialment fred ha portat alguna sorpresa. La més destacada l’entrada de grups molt nombrosos de fredelugues Vanellus vanellus, un ocell petit negre i blanc amb un plomall al clatell, que sovint trobem en camps de conreu, i que ha assolit xifres rècord superiors als 1.000 individus escampats pel Pla d’Usall i el la de Martís. Una altra novetat ha estat la recuperació d’un dormidor a les ribes de l’Estany de 50 esplugabous Bubulcus ibis, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. També es va poder comptar la parella de cigonyes Ciconia ciconia que aquest any han criat a la zona de La Puda, i que s’han quedat a passar l’hivern a la zona. Hem de recordar que aquests exemplars provenen de reintroduccions on se’ls intenta fer perdre l’instint de migració, i per això és habitual que es quedin per aquí.

Pel que fa a la resta d’espècies, la majoria mantenen valors similars a altres anys el que fa pensar en l’estabilitat. La fotja Fulica atra, una mena d’ànec de color negre i bec blanc, ja s’ha fet l’espècie més abundant a l’Estany a l’hivern (exceptuant els gavians), enguany amb un nou rècord, però similar als últims anys. El cens ha estat satisfactori també pel nombre de morells cap-roig, Aythya ferina una mena d’ànec capbussador també en augment com les fotges.

Una de les dades més destacades de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres mitjanes, no tant baixes com el 2008 (700 exemplars) ni el 2009 (1000 exemplars), però lluny dels gairebé 2000 gavians que hi havia a l’Estany en altres ocasions. Normalment la població anual de gavians oscil·la entre els 1000 i els 2500 exemplars, i els mesos amb més presència son de l’agost al novembre. Enguany s’ha detectat una disminució del nombre de gavians, especialment entre setmana, quan a l’abocador de Puigpalter s’efectuen tasques per espantar els gavians, però els cap de setmana s’assoleixen altre cop valors habituals entre aquestes xifres.

Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, les polles d’aigua, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència de 17 individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una de les dues oques egípcies i un ànec mandarí, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens. També s’ha detectat aquest any una gran concentració d’ànecs a l’estanyol del Vilar on els hi donen menjar de forma abusiva. Denunciem que aquesta presència d’animals domèstic desvaloritza l’espai natural i el banalitza.

Paral·lelament també s’han fet censos al riu Fluvià, a l’Illa de Fares, on s’han comptabilitzat un dormidor de 128 corb marí gros Phalacrocorax carbo, un ocell gran que podem veure per l’Estany i el Fluvià capbussant-se per menjar peixos de l’aigua, i també un agró blanc Egretta alba, espècie d’interès.

Resultats històrics dels censos hivernals a l'estany de Banyoles (localitat Gi-09)

Agraïments

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental. En aquesta ocasió han participat 13 persones en el total dels dos censos.

Participants al cens hivernal de Banyoles 2010
© Limnos

Pla de l'Estany, 20 de gener de 2010

LIMNOS-Ecologistes de Catalunya

Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany-

Contacte: Carles Feo

www.limnos.org limnos@limnos.org

Integrant el cens i la divulgació de la natura

2010-01-13T13:05:00.001-08:00

L'Ateneu Naturalista de Girona celebra el cap de setmana del 16-17.1 el seu 10è Festival dels Ocells a Girona dintre del qual s'integra el cens del dormidor d'Esplugabous del Ter a la ciutat. És una bona manera d'acostar aquestes tasques científiques i voluntàries a la població general, i incrementar-hi l'interès pels ocells i la protecció de la natura. A la foto adjunta teniu el programa. Bona iniciativa, sense dubte

Cens 2010: Port de Barcelona 12.1.2010

2010-01-12T15:56:00.000-08:00

El 12.1.2010 s'ha censat el Port de Barcelona per part de dos equips simultanis: un controlant l'arribada de gavines des de la vall i delta del Llobregat (Ferran López / Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat) i un segon recorrent tot el port des del Castell de Montjuïc fins la zona del fòrum (Emma Guinart, Ricard Gutiérrez/ SPFFAC).

Els resultats mostren un increment de Larus ridibundus respecte del 2009 però una disminució a la meitat des de l'any anterior de Larus melanocephalus i Larus michahellis.

Larus melanocephalus 482 (867 el 2009)
Larus ridibundus 4156 (3423 el 2009)
Larus fuscus 10 (20 el 2009)
Larus michahellis 1163 (2088 el 2009)

Total gavines: 5811 (6398 el 2009)

Sterna sandvicensis 2

Puffinus mauretanicus 6
Puffinus yelkouan 2

Morus bassanus 2
Phalacrocorax carbo (42) no en dormidor

Egretta garzetta 2
Ardea cinerea 1

Segons ens comenten del Consorci del Delta del Llobregat, el tancament de l'abocador de la vall de Joan, al Garraf, i de la planta de transferència de deixalles a Viladecans ha fet disminuir molt el nombre de gavians de potes grogues a la zona, pel que aquesta reducció també es podria haver traslladat al port de Barcelona. Ferran López, a més, ha observat un gavià anellat de 2n hivern amb PVC de color blanc i lletres '32AF' que podria correspondre a un ocell francès. A veure si la resta del cens hivernal produeix més observacions d'ocells anellats.

Ricard Gutiérrez

Primeres impressions del cens hivernal 2010

2010-01-12T15:52:00.000-08:00

Ja estem en ple cens. Hi ha zones que ja s'han censat com ara Girona ciutat, Torredembarra, o el Port de Barcelona. Altres s'estan fent com el Delta de l'Ebre o el del Llobregat. I altres es faran el cap de setmana.

Algunes novetats i comentaris són que les oques de galta blanca del riu Llobregat haurien marxat. Casualment es van veure dues en direcció sud davant Torredembarra durant el cens... També sembla que hi ha moviment de fredelugues. Es van veure pel mar, lluny, des del cap de Begur. I també hi ha més de 1000 per la plana de Vic quan el normal són 70... Això passa arreu? Estarà bé veure-ho. Pel delta de l'Ebre sembla que hi ha un grupet de cigonyes hivernant que inclou una de negra. I per Girona que hi ha menys fauna del que fora habitual. En general, Vanellus a part, sembla que hi ha per tot menys fauna. Haurà tingut a veure alguna cosa les fredorades de principis d'any? Ho anirem veient.

A punt de començar el cens 2010

2010-01-07T02:49:00.000-08:00

Quan ja estan enllestits els resultats de 2009 fa unes setmanes, i que mirarem de posar aquí d'alguna manera que es puguin veure bé, estem a punt de començar el cens de 2010 en mig de nevades, freds i espectatives de què ens durà aquest cens. A partir del 7-8.1 ja es pot censar i fins el dia 20.1.

El coordinador es posarà en contacte amb els coordinadors territorials a partir del dia 8.1.2010 per tal de preparar el cens.

Aviat més informació.
Aneu netejant prismàtics i preparant bufandes!

Ricard Gutiérrez

Cens d’ocells hivernants a l’Alt Ter (el Ripollès, Osona i la Selva) el gener de 2009

2009-02-26T02:24:00.001-08:00

El Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter coordina, en col·laboració el Grup de Naturalistes d'Osona (ICHN-IEC), el Grup d’Anellament de Calldetenes - Osona i el GEDENA - Ripollès, el cens d’ocells aquàtics hivernants de la conca mitjana i alta del riu Ter, que agafa el Ripollès, Osona i una part de la Selva, fins a l’embassament del Pasteral. Es tracta d’una iniciativa de voluntariat que es porta a terme des de fa pràcticament vint anys. Els cens, que també es coordina a escala de Catalunya, és alhora d’abast europeu.

Enguany, hi han participat al cens un total de 35 voluntaris i s’ha arribat a censar un total de 5.992 ocells, en uns 180 km de riu repartits en 8 trams de la conca del riu Ter i 11 joques (o ajocadors) de corb marins, làrids i ardeids (un dels quals, però, correspon a la conca del Llobregat).

D’entre tots els ocells observats, destaquen els 476 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), distribuïts en diverses joques (o ajocadors) situades, sobretot, entre els termes de les Masies de Voltregà i Tavertet, vora el riu Ter. És una quantitat important però inferior a les observades els anys 2006 i 2007, amb més de set-cents corb marins. Possiblement aquest descens estigui relacionat amb els controls que pateix aquesta espècie a centreuropa, on és molt mal vista pels pescadors. Entre les observacions de corb marins, cal destacar la d’un exemplar amb una anella de PVC de color groc, anellat a Manlleu el març de 2008 per membres del Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona –que fan un seguiment molt exhaustiu d’aquesta espècie-. Altres exemplars marcats per aquest grup l’any passat han anat a criar al nord d'Europa i s’han detectat, concretament a Dinamarca, Holanda i Alemanya, i han tornat al Ter aquest hivern.

Hi destaquen, també, altres espècies d’ocells aquàtics, com els gavians argentats (Larus michaellis), que se n’han comptabilitzat 1.678 el gener de 2009, seguint la tendència a augmentar iniciada pels volts de 2003, quan s’havia reduït fins a només uns 127 individus. Possiblement això tingui alguna relació amb la gestió dels residus.

Els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) segueixen essent molt abundants, sobretot en trams de riu amb freqüència de vianants i prop d’entorns urbans, possiblement per la sobrealimentació que se’ls ofereix, que mantenen una població entorn del miler d’exemplars (960).

L’agró blanc (Casmerodius albus), en expansió al conjunt d’Europa des de principis de segle, consolida la seva presència a l’Alt Ter amb 9 exemplars detectats –al desembre de 2008 se’n va arribar a comptar 14 només a Manlleu-. Reflecteix una millora en els ambients aquàtics i un respecte per a les seves espècies de fauna. L’esplugabous (Bubulcus ibis) i el bernat pescaire (Ardea cinerea) mantenen poblaments semblants als dels darrers anys (44 i 72 exemplars, respectivament).

Enguany destacaríem, a més a més, l’elevat nombre de lluers (Carduelis spinus) (238) i durbecs (Coccothraustes coccthraustes) (11), entre d’altres ocells fringíl·lids detectats durant el cens, fet que ens informa de la duresa d’aquest hivern al conjunt d’Europa; molts dels ocells hivernants a l’Alt Ter procedeixen del centre, est i nord d’Europa i vénen a la recerca de temperatures més suaus.

Aquest cens ens permet, doncs, conèixer tant l’estat dels ambients aquàtics de l’Alt Ter, en recuperació però encara amb moltes mancances, així com la seva evolució al conjunt d’Europa, fent servir els ocells com a indicadors biològics. També ens és útil per conèixer l’impacte de la gestió dels residus i, a la llarga, el comportament dels ocells enfront del canvi climàtic.

Manlleu, febrer de 2009

Marc Ordeix i Rigo / Núria Sellarès i Oró / Laia Jiménez Saldaña
cerm@mitmanlleu.org

CERM, Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis,

Museu Industrial del Ter.

Passeig del Ter, SN. 08560 Manlleu (Osona).

TEL: 93 851 51 76. FAX: 93 851 27 35.

http://www.mitmanlleu.org

XIIè cens d'ocells aquàtics hivernants a Girona

2009-01-26T02:55:00.000-08:00

El cens d'enguany, coordinat un cop més per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, ha permès tenir una radiografia de les espècies d'ocells aquàtics que passen l'hivern a la comarca.

L'objectiu del cens és quantificar l'abundància de cada espècie d'ocell aquàtic hivern rere hivern, a les mateixes zones, i comparar-la amb anys anteriors. El recompte es realitza al llarg dels principals rius gironins, el Ter des de Salt fins a Celrà, l'Onyar fins a Fornells i el Güell a Girona.

Aquest any s'han detectat menys ànecs collverd del que és habitual -326, molt lluny dels 645 de l'any passat o dels prop de 500 de fa dos anys-, concnentrant-se principalment dins els límits municipals de Salt i Girona, molt probablement pel refugi que hi troben perquè en aquesta àrea no s'hi permet la cacera. L'altra espècie que ha baixat de forma clara és el gavià argentat, que ha passat dels 250 de l'any passat als 147 exemplars aquest hivern. El bernat pescaire i el martinet blanc també disminueixen respecte el 2008, tot i que amb valors similars a anys anteriors. De les espècies han pujat, cal destacar l'agró blanc, que ha passat d'un (o dos individus, com a màxim) que hivernaven a la zona del Congost del Ter, a tres, amb un altre exemplar trobat al sector del Ter a la Pilastra. S'ha comptat un total de fins a 22 blauets diferents, xifra màxima històrica d'aquest bonic ocell que s'alimenta de peixos, i que es troba protegit a tota la Unió Europea. La xivitona, un petit o cell limícola propi de marges de riu amb còdols, també ha fet el seu màxim amb sis individus, al Ter. El cabusset també ha confirmat l'augment que ja es va detectar l'any passat, i aquest any se n'han comptat 10. El becadell, que havia deixat d'aparèixer el 2008, s'ha tornat a detectar aquest hivern, tot i que tan sols se n'han trobat dos exemplars. Del recompte de la plana en destaca l'estol de 140 fredelugues trobat a Campllong, la segona xifra més alta d'aquest ocell, que es troba en declivi a Europa, trobada en algun cens.

Dins del mateix cens també s'ha realitzat el recompte de corbs marins i esplugabous als jócs de Sarrià de Ter i Fontajau. Aquestes dues espècies presenten la particularitat que a l'entrada de fosc es reuneixen en grans estols per dormir, agrupant‑se en uns pocs pollancres de les Ribes del riu Ter a Girona i Sarrià. Aquest comportament només el segueixen fora de la temporada de cria, i és una bona oportunitat per recomptar-los de manera senzilla, mentre van arribant als seus jócs, que mantenen any rere any als mateixos arbres, o molt a prop. Aquest recompte s'ha dut a terme de manera ininterrompuda cada hivern des de fa dotze anys. El jóc d'esplugabous es situa als arbres de davant del prat de Fontajau, i aquest any s'hi han comptat 886 exemplars d'aquesta espècie. És una xifra sensiblement més baixa que en anys anteriors, atès que des de fa tres anys se n'hi comptava aproximadament un miler, i des de l'any 1999 al 2002 la xifra havia sobrepassat sempre els 1500 individu s. Els intercanvis d'esplugabous amb altres jócs de les comarques gironines (a l'estany de Sils, a l'Empordà o a Banyoles, per posar alguns exemples) podria ser una explicació d'aquestes variacions. A banda d'esplugabous, en aquest ajocadors s'hi ha comptat també 11 martinets blancs i 22 gralles, espècie que trobem a la ciutat i que malgrat no ser aquàtica, aprofita aquest espai de ribera per refugiar-se. D'altra banda, els corbs marins s'agrupen en uns quants pollancres de les ribes del Ter a Sarrià, més amunt de l'Illa del Ter, i aquest any se n'hi ha comptat un màxim de 92 exemplars. Això suposa un increment important respecte el 2008, quan se'n van comptar només 58 (un mínim històric). Tenint en compte que hi pot haver moltes causes en aquestes diferències entre hiverns, el nivell de l'aigua podria ser un factor important per aquest ocell, que s'alimenta de peixos que captura capbussant-se. L'any passat els nivells eren realment molt baixos (a causa del transvasament d'a igua del Ter cap a Barcelona combinat amb la manca de pluges), i l'augment de la profunditat del riu aquest any podria haver fet que més corb marins poguessin alimentar-s'hi.

Finalment, l'Ateneu vol donar les gràcies a tots els voluntaris que han col·laborat en el cens i també als nens i nenes de l'Estol, l'esplai juvenil de l'Ateneu, que han participat del recompte als jócs i han après a identificar aquestes espècies tot ajudant els naturalistes més experimentats en el seu recompte.

15.692 gavians a les Illes Medes, rècord dels censos hivernals

2009-01-21T03:05:00.000-08:00

Quinze-mil sis-cents noranta-dos gavians de potes grogues Larus michahellis van ser censats el passat dia 15.1.2009 a les Illes Medes. És el resultat més alt registrat els darrers anys, quan s’està experimentant un cert increment d’efectius, dels gairebé 12.000 del 2005 als ben bé 16.000 del 2009. En el mateix cens es va censar el dormidor de corbmarí gros Phalacrocorax carbo situat a la Meda Gran i que va registrar 160 exemplars, dins la tònica oscil·latòria dels darrers anys.

A banda d’aquestes espècies es va detectar un total d’onze corbmarins emplomallats mediterranis Phalacrocorax aristotelis desmarestii, taxon amenaçat d’extinció a Catalunya i el qual manté a les Medes una de les seves principals localitats de cria. Justament, essent una espècie de nidificació primerenca, va sobtar trobar-hi set parelles de corbmarí emplomallat ja al niu dins les illes: dos al Cavall Bernat, tres a la Meda Xica i dos a la Meda Gran. Set parelles és un resultat força superior a les dues que el gener de 2008 ja estaven niant a la mateixa localitat (dades pròpies), pel que podríem parlar d’un inici de la temporada de cria una mica avançat a Medes.

El cens es fa recorrent amb barca les illes abans de l’arribada del gruix d’exemplars al dormidor (fins a les 16:30 hores: 76 corbmarins grossos, 4061 gavians i 10 corbmarins emplomallats) i després anotant contínuament les entrades d’animals a les illes.

Limnos realitza el XV cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany de l’any 2009

2009-01-14T00:31:00.000-08:00

Les fotges i els ànecs collverds, les espècies aquàtiques més abundants de l’Estany com cada any, deixant de banda els gavians i les gavines. Els gavians augmenten respecte l’any 2008, però no assoleixen les xifres elevades del més de novembre.

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001. Al riu Fluvià es fa un cens des de la resclosa de Serinyà fins a Fares, ja a la Garrotxa; i a l’Estany s’inclouen les zones de l’entorn del mateix estany i el Pla de Martís. Aquest any el cens s’ha realitzat especialment durant el cap de setmana del 10 i 11 de gener, tot i que s’han recollit totes les dades interessants fins el 20 de gener (algunes encara pendents d’actualitzar).

Estany de Banyoles

Com en anteriors edicions s’ha seguit amb una tendència amb continuïtat marcada, tot i que l’hivern especialment fred feia pensar que potser es veurien més ocells per l’arribada de més individus europeus. La majoria d’espècies mantenen valors similars a altres anys el que fa pensar en l’estabilitat. La disminució d’ànecs collverds (109 al 2009 per 147 el 2008) es pot atribuir a la mala època de cria de l’espècie aquest any, molt sec i amb poca aigua per l’entorn de l’Estany, però amb valors similars als anys 2006-07, i és que la població anual de collverds oscil·la entre els 100 i 150 exemplars. Una de les dades més destacades de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres baixes, no tant com el 2008 (700 exemplars) sinó que gairebé han arribat als 1000 exemplars, però lluny dels gairebé 2500 gavians que hi havia a l’Estany aquest passat setembre. Normalment la població anual de gavians oscil·la entre els 1000 i els 2500 exemplars, i els mesos amb més presència son de l’agost al novembre.

La fotja és una mena de polla d’aigua amb el bec blanc que es capbussa menjant les algues del fons de l’Estany. La gran proliferació d’aquestes algues des de fa uns anys fa que l’espècie segueixi un augment progressiu des dels 30 exemplars de 2002 als 301 d’enguany, similar a l’any 2008. El cens ha estat satisfactori també pel nombre de morells cap-roig, una mena d’ànec capbussador també en augment que ha passat de tenir entre 2 i 6 exemplars el període 2000-2005 fins als 16 exemplars d’aquest 2009, i per la xifra de 158 fredelugues al Pla de Martís, un dels més alts dels últims anys. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, les polles d’aigua, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència de 10 individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una de les dues oques egípcies que ja hi havien el 2008, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.

Illa de Fares del riu Fluvià

Paral·lelament també s’han fet censos al riu Fluvià, a l’Illa de Fares, on s’han comptabilitzat un dormidor de 128 corb marí gros, un ocell gran que podem veure per l’Estany i el Fluvià capbussant-se per menjar peixos de l’aigua, i també quatre agró blanc, espècie d’interès. Cal mencionar també que durant el cens del riu es van poder veure una llúdriga a Martís i 3 a l’Illa de Fares. Els resultats complets dels últims anys es poden consultar també a www.limnos.org.

Cens de l’Estany de Banyoles i riu Fluvià 10 al 20.1.2009
Nom comú	Nom llatí	ESTANY DE BANYOLES	Riu Fluvià
Corb marí gros	Phalacrocorax carbo	6 (de dia a l’estany, de nit són dels 128 del Fluvià)	128
Cabusset	Tachybaptus ruficollis		5
Agró blanc	Casmerodius alba		4
Bernat pescaire	Ardea cinerea	5	4
Ànec collverd	Anas platyrhynchos	109	74
Morell caproig	Aythya ferina	16
Fotja	Fulica atra	301
Polla d'aigua	Gallinula chloropus	21	6
Fredeluga	Vanellus vanellus	158
Becadell comú	Gallinago gallinago	3
Gavina vulgar	Larus ridibundus	140
Gavià fosc	Larus fuscus	3
Gavià argentat	Larus michahellis	968
Altres espècies
Aligot comú	Buteo buteo	1	1
Xoriguer	Falco tinnunculus		1
Blauet	Alcedo atthis	2	2
Total		1507	230

També s’ha de destacar que durant el cens es pot comprovar la dificultat de la fauna per viure a l’Estany de Banyoles, doncs, a partir de les 10 del matí de diumenge la música al Parc de la Draga estava a tot volum i es sentia des de tot l’Estany d’una manera exagerada. Segurament fent les coses d’una altra manera es podrien fer compatibles les competicions esportives, com el cros de la Draga, i el respecte per la natura.

Pla de l'Estany, 20 de gener de 2009

LIMNOS-Ecologistes de Catalunya

Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany-

www.limnos.org

limnos@limnos.org

Primers resultats: Cap de Creus, Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols

2009-01-11T14:49:00.000-08:00

El dia 9.1.2009 s'ha censat les localitats de Cala Giverola i Tossa de Mar, a La Selva (R.Gutiérrez). A la primera destacaren 1810 Larus michahellis, 9 Larus ridibundus i 3 Morus bassanus. A Tossa de Mar, 432 Larus michahellis, 128 Larus ridibundus, 4 Phalacrocorax carbo, 2 Puffinus mauretanicus i 1 Morus bassanus.

Per la seva banda Ponç Feliu informa de l'inici del cens del Parc Natural del Cap de Creus els dies 10 i 11.1.2009, en el que s'han recollit les segones a quarta cites de remenarocs al Parc Natural (a la foto, un exemplar als Brancs, Roses ©Ponç Feliu). Les xifres que ens avancen són força interessants, tot i no ser les definitives de tot el Parc:

Dissabte 10 de gener, Punta de Cap de Creus (un total de 6 hores)
Observadors: Jordi Vives, Pau Calero, Salvador Oliu i Ponç Feliu) (+ la primera hora Enric Muñoz i Manel Barrios)

P.yelkouan: 1824
P.mauretanicus: 56
Puffinus sp.: 151
M.bassanus: 87
F.tinnunculus: 2
S.skua: 1
R.tridactyla: 8 (2 j.)
S.sandvicensis: 7
A.torda: 5
P.carbo: 15
P.aristotelis: 1
L.melanocephalus: 5 (4 j.)
L.ridibundus: 8

Diumenge dia 11 de gener, cens de tot el litoral del parc amb Zodiac
Observadors: Aleix Comas, Jordi Vives, Lluís Masblanch i Ponç Feliu)

A.interpres: 5 a l'Illa Messina (3er registre pel PNCC)
A.interpres 1 als Brancs (4rt registre pel PNCC)
L.michahellis: 2196
L.ridibundus: 206
P.carbo: 141
M.bassanus: 8
P.aristotelis: 2 nius ocupats (covant). Total 19 exs. dels quals 9 adults!
P.yelkouan: 14
Puffinus sp. 130
L. fuscus: 2
S.sandvicensis: 4

Carlos Álvarez Cros també informa de la realització del cens de la zona de Sant Feliu de Guíxols - Platja d'Aro el 10.1.2009 on també hi ha hagut un volum molt important de Puffinus yelkouan amb 1500 exemplars.

Comença el cens d'ocells hivernants

2009-01-08T05:25:00.000-08:00

A partir de demà mateix ja estem en dates de cens i es poden començar a efectuar els recomptes d'ocells aquàtics i marins hivernants a Catalunya. Penseu que, a banda dels resultats coordinats de làrids i corbmarins, també enguany com els dos anteriors, el cens servirà per fornir l'Atlas dels Ocells hivernants a Catalunya.

En aquest sentit, Jaume Bonfil [JAUME.BONFILS ARROVA gencat.cat], el coordinador per Lleida ens comunica que el cens es farà el dia 16 i 17 de gener i que encara necessiten voluntaris per cobrir les zones de cens, particularment les de la plana. Si esteu interessats en col·laborar-hi, envieu-li un correu electrònic (canvieu la paraula arrova per @ a dalt)

Una bona ocasió per veure zones plagades d'ocells que aquests dies acullen fins i tot un pelicà.

I per comparar a continuació, en aquesta imatge, teniu la taula dels resultats del cens hivernal del 2008 per províncies (cliqueu per ampliar-la).

Salut i bon cens

Cens hivernal de corbmarins 2009 serà d'abast Europeu

2008-12-16T04:50:00.000-08:00

Xulio Valeiras, coordinador del GIAM, informa que el gener de 2009 es farà un altre cens coordinat de corbmarins a tot Europa després de l'èxit del de 2003 i de la problemàtica que sabeu existeix amb aquesta espècie en alguns llocs.

La iniciativa parteix del grup d'experts internacionals sobre l'espècie, INTERCAFE , amb els que vàrem coincidir en un simposi fa uns anys a Estrasburg, base de l'article després publicat a Quercus sobre la problemàtica de l'espècie i la inutilitat de matar-hi animals com s'havia fet en alguns indrets.

Els resultats dels censos que habitualment fem seran per tant incorporats a una base de dades internacional. La metodologia del cens de corbmarins està aquí en anglès si bé no difereix gairbé en res del que ja estem fent aquests anys aquí a Catalunya.

Convé però que els coordinadors de les zones amb corbmarins ens envïin les coordenades x,y en UTM dels dormidors. Com es poden obtenir aquestes coordenades?. Si teniu el programa Google Earth, feu un 'placemark' (*.kmz) i envieu-nos-lo per correu electrònic. És el més senzill. Altrament, anoteu bé amb un GPS o amb les coordenades que surtin del lloc a un mapa (per exemple l'hipermapa de la Generalitat) i també ens ho feu arribar.

La fitxa específica pel tema del cens europeu està en anglès aquí. Demana el tipus de dormidor (arbre, roca...) i l'indret (costaner, aiguamoll, etc...)

Aquests resultats són molt importants per evitar que es faci una gestió inadequada sobre l'espècie, com sembla que està passant en alguns indrets.

Ricard Gutiérrez

Cens hivernal de làrids estatal coordinat 2009

2008-12-16T00:40:00.000-08:00

El 2009 el cens de làrids que fem habitualment serà coordinat a nivell espanyol. Aquesta coordinació la fa SEO/BirdLife, que després publicarà una monografia a l'efecte.

La realització del cens no diferirà essencialment dels censos de làrids que estem fent els darrers anys. En funció de la cobertura assolida els darrers dos anys s'ha determinat que hi ha un total de 61 potencials localitats on es podrien censar les gavines. A continuació s'hi inclou una taula (en format d'imatge) amb les localitats i coordinadors dels darrers anys. Si hi ha cap canvi o afegiment, contacteu-me al correu electrònic habitual.

L'equip de SEO/BirdLife, amb Juan Carlos del Moral com a coordinador, ha dissenyat un full d'instruccions per als col·laboradors que podeu descarregar-vos d'aquest enllaç (en pdf) i també una fitxa per emplenar amb els resultats del cens que us podeu descarregar d'aquest enllaç (en pdf) o d'aquest (en word).

Les dates de cens que SEO/BirdLife recomana són les del 24-25/01/2009. Per aquelles localitats que sigui possible podeu mirar d'adequar-vos a aquestes dates. No obstant això, i com que els censos de cada any a Catalunya s'han fet de manera que s'eviten duplicitats, moviments entre localitats i en definitiva, ja estan ben dissenyats, creiem des de l'organització catalana que qualsevol data entre el 10.1 i finals de mes fora adequada i que les qüestions d'organització personal i coordinació a les zones per fer el cens viable són prioritàries.

Una altra particularitat és que l'organització de SEO/BirdLife pagarà les despeses de benzina que es puguin originar. Seguiu les següents instruccions quan s'escaigui:

Se cubrirán los gastos de desplazamientos de los colaboradores. La persona que quiera cobrar los gastos de gasolina realizados durante el censo, debe entregar junto con los datos del censo las facturas de gasolina correspondientes. Estas facturas deben rellenarse con estos datos: SEO/BirdLife, Melquiades Biencinto, 34. 28053 Madrid. G-28795961 (es muy importante dejar libre la casilla de matrícula...)

Convocatòria Cens Hivernal de gener de 2009

2008-12-11T05:31:00.000-08:00

Les dates de cens hivernal d'ocells aquàtics i marins per al gener de 2009 seran les compreses entre els dies 10 i 20 de gener, ambdós inclosos. Tot i així s'admetran resultats entre el dia 7 i el 10 també, així com censos de gavines, si no es poden fer dins el lapse principal, fins el dia 25.1.2009