dijous, 5 de desembre de 2013

Canvis en aquest blog

Properament, i com era la idea inicial, aquest blog desapareixerà ja que tota la informació serà disponible a una adreça oficial de la web de la Generalitat de Catalunya. Allà tindreu aquests nous apartats d'introducció i metodologia així com tots els censos disponibles en pdf per ser descarregats. Així mateix mantindrem la part de blog en format de 'notícies'.
Ja avisarem quan estigui disponible. Moltes gràcies!


dimarts, 10 de gener de 2012

Comença el cens hivernal 2012

El període del 10 al 20 de gener de cada any es considera com el de dates centrals de realització del cens hivernal d'ocells aquàtics i marins a Catalunya. Quan encara ens falta alguna dada per rebre del gener de 2011 i per tant manca quadrar l'excel definitiu del cens anterior, ja estem involucrats altre cop amb la realització del cens 2012.

Previsions i primers resultats

Tot sembla indicar que aquest cens serà notable per la quantitat d'espècies poc freqüents. Als Aiguamolls de l'Empordà ja fa dies que hi ha 2 oques rialleres grosses, mentre que als arrossars de Pals ha tornat a aparèixer un altre hivern més la fredeluga gregària ahir dia 9 en el decurs del cens de limícoles (vegeu frontera.cat per a més detalls). Al Delta del Llobregat hi ha una parella de morells xocolaters i hi havia fins no fa gaire una grua. I al delta de l'Ebre s'hi apleguen ànecs cap-blancs, morells d'ulls grocs i buixots i algun cabussó orellut. A Lleida, a més, hi ha el morell de collar que porta tres temporades entre nosaltres.

Quant als resultats 'regulars', el cens del massís del Garraf (Costes del Garraf, localitat B-33) a donat com a certa novetat la presència de 3 adults de gavina corsa i la baixa quantitat de gavians argentats al dormidor, antigament de fins a 12-14.000 exemplars, de Port Ginesta: un total de 75 exemplars han dormit al  Garraf el dia 10.1.2012. La variació tan acusada es deu al tancament de l'abocador de la vall de Joan, al Garraf, ja fa uns anys que va 'tancar l'aixeta' de l'aliment per a aquesta espècie. Durant tota la setmana seguiran els censos programats en diferents punts de la costa. El cens de la plana de Lleida es retarda per tal d'evitar les boires previstes vist el temps anticiclònic regnant.


Larus audouinii. Ad. Aiguadolç, Sitges, 10.1.2012 © Ricard Gutiérrez

dimecres, 23 de març de 2011

Resultats oficials del cens hivernal de 2010


Ja està disponible el pdf del cens hivernal de gener de 2010. Pesa 1,3 Mb i el rebreu via el vostre coordinador local. Altrament el podeu demanar per email al Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya.

Us adjuntem en diferents posts els continguts més rellevants dels resultats.

Coordinador general: Ricard Gutiérrez (rgutierrez@gencat.cat)

Coordinadors territorials:

  • PERE XAVIER ALBORNÀ
  • CARLOS ÁLVAREZ CROS
  • PERE AYMERICH
  • AGNÈS BATLLE
  • JOSEP BASSETS
  • JAUME BONFIL
  • ANTONI BORRÀS
  • DANIEL BURGAS
  • ALBERT CAMA
  • JORDI CERDEIRA
  • ORIOL CLARABUCH
  • PONÇ FELIU
  • CARLES FEO
  • JOSEP GARCIA
  • RICARD GUTIERREZ
  • XAVIER IDÍGORA
  • PERE JOSEP JIMÉNEZ
  • XAVIER LARRUY
  • RAMON MARTÍNEZ-VIDAL
  • JOAN NASPLEDA
  • MARC ORDEIX
  • VITTORIO PEDROCCHI
  • ALBERT RUHI
  • JORDI RUIZ-OLMO
  • JORDI SALA
  • FRANCESC XAVIER SANTAEUFEMIA
  • ALBERT VÁZQUEZ DE LUCA
  • JOAN VENTURA
  • FRANCESC VIDAL

Organitzat per:

Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Generalitat de Catalunya.

Amb la col·laboració de:

Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, Ateneu Naturalista de Girona, Egrell, Gruyp Bages d’Anellament, Grup de Natura Freixe, Grup de Naturalistes d’Osona, GEDENA – Ripollès, Museu de la Mediterrània, LIMNOS, SEO-BirdLife, Zoo de Barcelona, el cos d’agents rurals de la Generalitat de Catalunya i els espais naturals de protecció especial de Catalunya.

Citació: Gutiérrez, R. (ed) 2011. Cens Internacional d’ocells aquàtics i marins hivernants a Catalunya de gener de 2010. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. Informe inèdit.


INTRODUCCIÓ

Des dels anys seixanta del segle XX a Europa i a uns pocs països de l’Àfrica i de l’Àsia es fan censos d’ocells aquàtics. Aquests recomptes s’han estès de forma generalitzada a tot arreu i avui dia els resultats que es generen a Catalunya són coordinats amb més de 100 països que en total censem més de 30 milions d’ocells cada any per tot el món.

Perquè cal censar els ocells aquàtics i marins?. Hi ha diferents raons, algunes derivades de la necessitat d’avaluar el volum i característiques del contingent d’ocells que passen l’hivern a les nostres contrades i contribuir-hi al coneixement de l’evolució del tamany total de les diferents espècies. Altres poden ser lligades al coneixement de l’evolució i característiques de la fauna que hiverna a cadascuna de les localitats on es fa el cens ja que cadascuna d’aquestes presenta particularitats ecològiques que l’associen a un determinat hàbitat més o menys present o gestionat en les zones on es troben els ocells. Així ha estat comparada la informació que genera el cens hivernal amb la d’una anàlisi de sang on els diferents paràmetres mesurats poden donar pautes sobre l’estat de salut del pacient i en aquest cas els resultats del cens ens poden parlar de les característiques ecològiques de la zona on són.

Tot i que a ningú se li escapa la inicial relació d’aquests censos amb la necessitat de comptar les espècies cinegètiques per després estudiar-ne l’evolució dels contingents, a nivell global, els resultats del cens del cens hivernal internacional d’ocells aquàtics han estat emprats per a la designació de gairebé la meitat de les 1369 zones Ramsar que hi ha en 138 països signataris d’aquesta convenció. Així mateix aquestes informacions han estat útils per a l’establiment de la xarxa d’àrees importants per als ocells (IBAs) i en conseqüència de la xarxa natura 2000 a Europa. Tota aquesta informació és considerada oficial i serveix per a l’establiment de programes d’actuació, avaluació d’espècies cinegètiques i protegides, a activitats com el llibre vermell de l’UICN o a la prevenció de la grip aviar. Es tracta en el cas de Catalunya d’un projecte únic on es combinen els esforços de l’administració, ONGs i voluntaris per a produir uns resultats públics i oficials que després serviran de base per a importants projectes com els esmentats o aquest propi atles dels ocells hivernants.

El present recull exposa els resultats del cens hivernal d’ocells aquàtics i marins a Catalunya el gener de 2010.

METODOLOGIA

Espècies censades

Tradicionalment les espècies censades han estat els ànecs i similar i limícoles acompanyats d’ardeides i corbmarins i segons on làrids (e.g. Tellería 1987). No obstant això els darrers vint anys s’ha anat mirant d’incorporar altres grups també d’ocells aquàtics o lligats al medi aquàtic. Fins i tot espècies no estrictament aquàtiques però presents a les zones de cens com rapinyaires diürnes (i secundàriament nocturnes) amb un valor més de tipus relatiu (e.g. Gutiérrez 1994). D’acord amb el grup que es considera, els resultats associats al mètode de mostreig són més acurats i representatius del valor total absolut. En altres el que s’obté és un mostreig amb valor més aviat relatiu, útil per a comparacions interanuals aplicant la mateixa metodologia (taula 1).


Familia/grup Tipologia cens Horari Qualitat

Anàtidae Cens absolut Diürn ***

Gaviidae Cens absolut Diürn **

Podicipedidae Cens absolut Diürn ***

Procellariidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Hydrobatidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Sulidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Phalacrocoracidae Dormidors Vespertí ***

Ardeidae (1) Dormidors Vespertí ***

(1)(Bernat Pescaire) Cens absolut Diürn **

Ciconidae Cens absolut Diürn ***

Capó reial Dormidors Vespertí ***

Phoenicopteridae Cens absolut Diürn ***

Accipitridae(2) Cens absolut de valor interanual Diürn *

(2)(Arpelles) Dormidors Vespertí ***

Pandionidae Cens absolut Diürn ***

Falconidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Rallidae(3) Cens absolut de valor interanual Diürn *

(3)(Fotges) Cens absolut Diürn ***

Gruidae Cens absolut Diürn ***

Haematopodidae Cens absolut Diürn ***

Recurvirostridae Cens absolut Diürn ***

Burhinidae Cens absolut Diürn *

Charadriidae(4) Cens absolut Diürn ***

(4)Fredaluga, daurades Cens absolut Diürn **

Scolopacidae Cens absolut Diürn ***

Stercorariidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Laridae Dormidors Vespertí ***

Sternidae Cens absolut Diürn **

Alcidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Strigidae Cens absolut de valor interanual Diürn *

Blauet Cens absolut de valor interanual Diürn *

Cotxa blava Cens absolut de valor interanual Diürn *

Rossinyol bord Cens absolut de valor interanual Diürn *

Trist Cens absolut de valor interanual Diürn *

Boscarla mostatxuda Cens absolut de valor interanual Diürn *

Teixidor Cens absolut de valor interanual Diürn *

Repicatalons Dormidors Vespertí *

Taula 1

Famílies i espècies censades durant el cens hivernal d’ocells aquàtics i marins de gener a Catalunya.

Font: elaboració pròpia. Qualitat indica en un valor d’1 a 3 la representativitat dels resultats del cens respecte del total absolut present en les zones cobertes pel mostreig.

Objectius i mètode de cens

Els objectius del cens hivernal són determinar de forma el més acurada possible (veure taula 1) la població hivernal, en termes absoluts, dels ocells de les diferents famílies associades a les localitats censades. D’aquestes espècies no es demanen sovint dades addicionals de l’estil de classes d’edat o proporcions de sexes excepte en casos especials com alguns censos coordinats de corbmarí gros on s’ha fet un mostreig d’edats dels exemplars. Les dades recollides són essencialment numèriques associades al lloc on s’efectua el cens. La precisió dels resultats, sempre de caràcter numèric, ve associada a la tipologia de cens efectuat (veure taula 1) si bé sempre s’han d’entendre els resultats com a mínims i associats a les zones censades.

En general els resultats obtinguts pel cens hivernal d’ocells són de caràcter absolut bé obtinguts per un mètode de recompte directe i ‘escombrat’ de les zones assignades o bé per recompte d’exemplars en dormidors, cas dels corbmarins, majoria d’ardeides o gavines per exemple. El fet que s’empri un o altre sistema ve relacionat amb la facilitat del recompte tant per les característiques de l’espècie com del lloc a censar i la reducció dels errors associats al mateix mirant que els resultats obtinguts s’acostin al màxim al que es considera número real existent. En casos particulars com ara la gavina riallera al delta de l’Ebre que s’aplega en dormidors però que són extraordinàriament amplis en extensió i nombre d’exemplars fins el moment s’ha emprat un sistema basat en la seva detecció diürna en arrossars mitjançant un cens coordinat que requereix d’un gran esforç humà i material. En aquest sentit s’està assajant l’aplicació del que seria un mostratge estratificat en el mateix àmbit que mitjançant el programari Distance permetés ajustar la població censada a la real minimitzant l’esforç emprat.

D’algunes espècies es recullen dades absolutes (exemplars observats durant el dia de cens a la localitat seleccionada) però que per les particularitats bé de l’espècie (amagadissa, pelàgica...), de l’hàbitat (canyissars densos, mar obert) o de la poca representativitat de les localitats censades sobre el total de l’àrea de distribució de l’espècie (per exemple ocells no estrictament associats a les zones de cens sinó de més àmplia distribució) tenen un valor relatiu útil per a la comparació interanual entre zones o àrees censades sempre tenint en compte la intensitat de mostreig (e,g, Gutiérrez 1988, Gutiérrez 1994).

Els materials necessaris per al cens d’ocells aquàtics són senzills i comprenen el material òptic imprescindible (prismàtics i molt sovint telescopi, a la vegada que cartografia del lloc a censar i material per prendre notes, sigui manual o electrònic (enregistradors de veu, útils per a grans censos com alguns dormidors de gavines on els animals arriben en grans lots i molt freqüentment). Conegudes unes mínimes habilitats d’identificació de les espècies, altres estris com un GPS o comptador manual poden facilitar la tasca que habitualment es realitza en grups de mínim dues persones que es tornen una mirant i l’altra anotant les dades recollides.

Els mètodes de cens depenen de molts factors com ara les espècies en concret i com s’han de censar (taula 1), el tamany del lloc que farà requerir més o menys esforç humà, l’accessibilitat del mateix i els llocs de cens per veure els ocells, el temps disponible per fer el cens i la climatologia que el permeti fer en millor o pitjors condicions; el volum de personal disponible i l’equip que disposem (e.g. Telleria 1986, Bibby et al 1992, Delany 2005). Així per exemple, zones com el delta de l’Ebre requereixen d’entre una i dues setmanes per completar el cens. D’altres àrees menors es poden fer en poques hores i per un grup reduït, a vegades un sol, observador.

El coneixement previ de la zona a censar és essencial atesa la necessària minimització dels errors associats al recompte i és per això que a Catalunya es compta amb un seguit de coordinadores i coordinadors locals ben coneixedors de la manera més eficient de detectar les poblacions d’ocells d’una localitat.


Cobertura

El 2010 es van censar un total de 141 localitats (128 en 2009), 54 d’elles a les comarques de Barcelona (51 en 2009), 28 a les de Girona (22 en 2009), 45 a les de Lleida (41 en 2009) i 14 a les de Tarragona (igual que el 2009), taula 2.

Barcelona

54

Girona

28

Lleida

45

Tarragona

14

TOTAL

141

Taula 2

Nombre de zones censades per demarcació el gener de 2010.

S’han censat totes les localitats de Catalunya excepte vuit: Val d’Aran, Terra Alta, Priorat, Alt Camp, Urgell, Segarra i Anoia, totes sense grans àrees d’atracció per a la fauna aquàtica (figura 1).



Novetats quant el 2010 per demarcacions són les següents:

Es van recuperar en relació a censos anteriors les localitats B-4 i B-47 al Bages. Les costes del Garraf (localitat B-33, ara incloent-hi el tram litoral fins Les Botigues de Sitges que acollia un dormidor de làrids fins el fins 2005 i era assignada al Delta del Llobregat) també va ser censada. A diferència d’anys anteriors, les localitats B-67 Badalona - Montgat no es va fer. El Vallès Oriental està en procès de reorganització de les localitats, fent-les actualment en base a les conques dels rius, les basses a part. Per aquest motiu, les antigues localitats B-60 Bassa de la Cobega o B-61 i B-14 no s'han fet.

A les comarques de Girona, el dormidor de Colomers també s’ha efectuat el 2010. La badia de Palamós i les illes Formigues també s’han censat amb el nou coordinador, Xavier Idígora. Arran dels treballs relatius a l’atlas dels ocells de Catalunya a l’hivern es va descobrir un dormidor rellevant de gavines rialleres entre Canyelles i Lloret de Mar, a la Selva, que s’ha incorporat com a nova localitat al cens. D’altra banda, dues localitats tradicionals de l’Alt Empordà, Gi-20 i Gi3-1 (Pont de Molins i Platges i port de Roses) s’han tornat a fer. A més, s’incorporen quatre localitats noves a la Garrotxa, coordinades per Joan Naspleda i l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa. Quant a incidències, els Estanyols del Mas Margall van restar gairebé secs, i no es va detectar cap au aquàtica.

A les comarques de Lleida, la Cerdanya també és incorporada (malgrat la codificació de les localitats que comencen per Gi) al resum de les comarques de ponent.

No hi ha variacions significatives a les comarques de Tarragona.

Observadors

Han participat en el cens 341 observadors (323 el 2009). D’aquests, el 73.31% (61,61% el 2009) només va fer una localitat i un 14.37% dues (26,01% el 2009), fet que ens mostra l’especialització requerida en el coneixement del territori. El 91,20% dels autors va fer entre una i tres localitats i només 22 van fer més de cinc, amb un màxim de 14 localitats el grup del Bages (figura 2). Els autors són tant membres de l’administració (agents rurals, personal d’espais naturals,...), voluntaris d’ONGs o personal a títol particular. Als annexos figura un llistat dels 341 autors amb les zones visitades per cadascun d’ells.

Figura 2

Nombre de localitats censades per autor: 250 autors van censar-ne una, 49 dos, 12 tres i 6 quatre. Quantitats inferiors van censar més localitats fins un grup de sis que van visitar-hi 14 localitats.

Els 341 observadors han estat organitzats per 29 coordinadors territorials responsables de l’organització i disseny del mostratge en una o més localitats. Un llistat dels coordinadors i zones sota la seva responsabilitat apareix a l’annex.


RESULTATS GENERALS

Als annexos es troben els resultats per espècies de tot Catalunya i per províncies. En total es van detectar 129 espècies lligades al medi aquàtic en el cens (taula 3)

Ànatides (Anatidae)

22

Calàbries (Gaviidae)

3

Ocells marins no làrids (no gavines o similars)

7

Cabussons (Podicipedidae)

4

Martinets i bernats (Ardeidae)

9

Altres Ciconiformes i similars (cigonyes, becs planers,..) capons,flamencs…)

6

Fotges i altres ràl·lids (Rallidae)

5

Rapinyaires diürnes associades a zones humides

14

Rapinyaires nocturnes associades a zones humides

1

Limícoles (Charadriiformes)

32

Gavines (Laridae)

10

Xatracs i fumarells (Sternidae)

3

Ocells passeriformes (o propers) lligats al medi aquàtic

TOTAL

129

Taula 3

Nombre d’espècies censades per grups i/o famílies

El 2010 es van censar un total de 474.515 ocells aquàtics i marins, dels quals 33.776 a Barcelona, 72.970 a Girona, 26.480 a Lleida i 341.289 a Tarragona (vegeu taules). Cal tenir en compte que no es van censar els gavians argentats de potes grogues al delta de l’Ebre (avaluats però en 10.000-15.000 exemplars) i que el cens de gavines rialleres d’aquesta zona, que sí figura, amb 50.000 exemplars, respon a una estimació mitjançant un mètode de cens indirecte amb transecte amb vehicle.

D’entre el grup de les anàtides (6.206 B, 9.960 Gi, 7.013 L i 127.334 T, total 150.513 exemplars -126.867 el 2009-), destaca el la rellevància de les tres espècies majoritàries d’ànecs de superfície: coll-verd (Anas platyrhynchos), 67.303 exemplars, 44,72% del total; xarxet comú (Anas crecca), 33.443, 22.25% del total i cullerot (Anas clypeata), 31.948, 22.23% del total. Les tres espècies acumulen un 88,2% del total d’ànecs hivernants catalans. La resta de 19 espècies només acumulen el 11,8% restant (figura 3).

Figura 3

Nombre d’ànecs (n censat i %) de les espècies més abundants detectades el gener de 2010 a Catalunya.

Les ardeides (2.151 B, 2.344 Gi, 3.526 L i 12.432 T, total 20.453 exemplars, 17.772 el 2009), tenen a l’esplugabous (Bubulcus ibis) com a espècie més abundant (10.225 exemplars).

Quant als limícoles (4.276 B, 20.142 Gi, 6.034 L i 67.234 T, total 97.686 exemplars, 91.186 el 2009), tenen com ve essent habitualment a la fredaluga (Vanellus vanellus) , 40.255 exemplars i al territ variant (Calidris alpina) 34.847 exemplars com les espècies més abundants.

Ricard Gutiérrez

Referències

Bibby, C.J.; Burgess, N.D. & Hill, D.A. 1992. Bird Census Techniques. Academic Press. London.

Delany. S.2005 Guidelines for participants in the International Waterbird Census (IWC). Wetlands International. Wageningen.

Gutiérrez, R. 1988. Resultats del cens hivernal d’aus aquàtiques i marines al delta del Llobregat. Gener de 1987. La Sentiu, 13: 11-18.

Gutiérrez, R. 1994. Resultats del cens hivernal d’aus aquàtiques, marines, rapinyaires i passeriformes d’aiguamoll del delta del Llobregat de gener de 1993 (16.1.1993). Spartina, 1: 37:44.

Tellería, J.L.1986 Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Ed.Raíces. Madrid

Tellería, J.L. (ed.) 1987, Invernada de Aves en la Península Ibérica.Monografias de la SEO, 1. SEO-BirdLife. Madrid.


dijous, 13 de gener de 2011

Illes Medes 2011: cens hivernal i nidificant a la vegada!



Illes Medes 11.1.11 © Ricard Gutiérrez


El cens efectuat el dia 11.1.11 a les Illes Medes ha permès censar les poblacions hivernants de gavià de potes grogues (Larus michahellis), de gavina riallera (L.ridibundus) a l'entorn de les illes i port de l'Estartit i dels dos corbmarins, gros i emplomallat, a les illes, altres ocells marins a banda.

Censant la Coetera, Meda Gran 11.1.11 © Ricard Gutiérrez

Si bé el resultat definitiu del cens de làrids està per verificar, ronda les 12-13.000 gavians, el que suposaria un moderat descens des del 2010 per situar-se en nombres similars a anys anteriors.

Corbmarins grossos al Guix, Meda Gran 11.1.11 © Ricard Gutiérrez


Quant als corbmarins grossos el nombre detectat va ser de 108 i a les illes hi havia un total de 23 corbmarins emplomallats. El que destaca del dia va ser que al menys deu parelles de corbmarí emplomallat estaven ja covant als seus respectius nius (4 a la Meda Gran, 4 a la Xica -un d'ells nou d'enguany-, i dos al Cavall Bernat). Cal recordar que la població catalana volta les 40 parelles pel que aquesta concentració de Medes és la més significativa del territori.


Niu de corbmarí emplomallat ocupat, Cavall bernat 11.1.11 © Ricard Gutiérrez

El cens hivernal de Medes també va produir 175 Larus ridibundus, 1 Sterna sandvicensis, 288 Puffinus yelkouan, 4 Anas platythynchos, 1 Falco peregrinus i 10 Numenius arquata en moviment cap el nord damunt la Meda gran a les 16:45.

Observadors: Àlex Lorente, Carolina Garcia, Ricard Gutiérrez

En marxa el cens hivernal 2011

Ja s'està fent el cens hivernal 2011. Són moltes les zones on fins el 20.1 es censaran ardeides, anàtides, gavines, ocells marins... Algunes com ara Sils, part del Llobregat, part del Tarragonès o gairebé tot el Baix Ter ja estan fetes. En el bloc anirem avançant alguns dels resultats més interessants trobats.

dissabte, 4 de desembre de 2010

Resultats Gener 2010 ja a mitges

Després de que es rebessin fa uns dies els darrers resultats que mancaven, procedents de la Catalunya central, els resultats del cens 2010 ja estan gairebé enllestits. Els totals de les comarques de Tarragona i Lleida són ja definitius i inclouen els censos de làrids de Cambrils i Tarragona així com una representació molt acurada del panorama de les terres de ponent.

Com a fet inesperat, l'aparició d'un àguila cridanera (Aquila clanga) al cens hivernal del Delta de l'Ebre.Va ser un ocell que no va restar gaires hores a la zona però.

Anirem introduint aquests resultats i els de les comarques que resten els propers dies.

divendres, 29 de gener de 2010

Nou dormidor de gavines a Lloret de Mar - Cala Canyelles


Larus ridibundus et al, platja de Lloret de Mar. 18.1.2010 © Ricard Gutiérrez


Mostra un mapa més gran


Durant els treballs de cens d'ocells marins per a l'atles dels ocells de Catalunya a l'hivern vàrem descobrir un dormidor majoritàriament de gavines rialleres al davant de Cala Canyelles, entre Lloret de Mar i Tossa de Mar.

El 18.1.2010 es va tornar a censar el litoral de la Selva, entre Cala Giverola i Blanes, amb especial atenció a les conegudes localitats de Cala Giverola, Tossa de Mar i també aquesta de Canyelles - Blanes.

Es va tornar a localitzar importants concentracions de gavines de tres espècies: 3 Larus fuscus, 886 Larus michahellis i 5170 Larus ridibundus (Ricard Gutiérrez). Aquestes quantitats de làrids, ben visibles a la costa i platges de la zona no únicament han cridat la nostra atenció sinó que també han aparegut en forma de fotografies enviades per televidents al programa Espai Terra de TV3.


Grups de larids a la platja de Lloret de Mar. 18.1.2010 © Ricard Gutiérrez