Introducció

Censos d’ocells aquàtics i marins hivernants 

Als anys seixanta del segle XX, a Europa i en uns pocs països de l’Àfrica i de l’Àsia es va iniciar un projecte internacional de censos d’ocells aquàtics impulsat i coordinat per Wetlands International. La realització d’aquests recomptes s’ha estès per tot el món i avui dia els resultats que es generen a Catalunya són coordinats amb els de més de 100 països que en total censen més de 30 milions d’ocells cada any. Al nostre país els censos d’ocells aquàtics es van iniciar l’any 1972 al delta de l’Ebre i la seva cobertura s’ha anat ampliant fins a abastar la major part dels ambients humits del territori tot constituint un dels principals programes de seguiment de fauna del país. 

Perquè cal censar els ocells aquàtics i marins? 

Hi ha diferents raons per censar els ocells aquàtics. Unes es deriven de la necessitat d’avaluar el volum i característiques del contingent d’ocells que passen l’hivern al nostre territori i contribuir al coneixement de les tendències poblacionals totals de les diferents espècies. Cal tenir en compte que, a nivell global, les espècies d’ocells aquàtics són majoritàriament migradores i durant els mesos freds es concentren en unes poques localitats fàcils de censar, mentre les seves poblacions nidificants es localitzen sovint en àrees de distribució molt extenses i, per tant, difícils de censar. Altres raons estan lligades al coneixement dels canvis en l’avifauna que hiverna a cadascuna de les localitats on es fa el cens. 

De la inicial relació d’aquests censos amb la necessitat de comptar les espècies cinegètiques per després estudiar les tendències dels seus contingents, a nivell global, els resultats dels censos hivernals internacionals d’ocells aquàtics han esdevingut eines útils per a la designació de gairebé la meitat de les 1.897 zones Ramsar que hi ha als 160 països signataris d’aquesta convenció. Així mateix, aquestes informacions han estat útils per a l’establiment de la xarxa d’àrees importants per als ocells (IBAs) i, en conseqüència, de la xarxa natura 2000 a Europa. Tota aquesta informació és considerada oficial i serveix per a l’establiment de programes d’actuació, l’avaluació d’espècies cinegètiques i protegides, la redacció del llibre vermell de l’UICN o la prevenció de la grip aviar. 

Qui fa el cens? 

L’organització del cens hivernal a Catalunya corre a càrrec del Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i la seva realització emana d’allò que determina la Llei 42/2007, de 13 de Desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. En col•laboració amb la xarxa de Parcs Naturals de la Generalitat, el cos d’agents rurals i diferents ONGs del territori, així com de voluntaris individuals, el cens representa un esforç comú d’un volum considerable de personal per tal de fornir uns resultats oficials i públics, reflex de les poblacions d’ocells hivernants a Catalunya. 

Com a exemple, els 474.515 ocells aquàtics i marins detectats el 2010 van ser censats per 341 col•laboradors diferents. D’aquests, el 73,3% només va cobrir una localitat i un 14,3% dues, fet que ens mostra l’especialització requerida en el coneixement del territori. Col•laboradors que fessin més de cinc localitats van ser només 22. Els 341 observadors van ser organitzats per 29 coordinadors territorials responsables de l’organització i disseny del mostratge en una o més localitats i que dissenyen localment el cens en el seu àmbit territorial.